LA GARROTXA FÍSICA
La Garrotxa és una comarca septentrional de Catalunya. És famosa per la seva activitat volcànica i també per la seva vegetació, ja que el sòl volcànic és molt fèrtil. El principal riu és el Fluvià, que néix al Salt de Sallent, al terme municipal de la Vall d'en Bas, i travessa tota la comarca, passant per Olot, Besalú, les Preses, sant Joan les Fonts, Castellfollit... Podríem dir que el fluvià dóna vida a la comarca. A Sant Jaume de Llierca, el Fluvià rep l'aigua del Llierca. El Fluvià desemboca a Castelló d'Empúries.
Les principals muntanyes de la Garrotxa es concentren al nord i a la frontera amb el Ripollès. El punt més alt de la Garrotxa és el Comanegra, de 1558 metres. Pertany a la serralada dels Pirineus i a dalt del cim hi ha un Vèrtex Geodèsic, que és una forma de comunicació.
La Garrotxa compta amb una quarantena de cons volcànics, i 10 cràters. També té una vintena de colades de lava, entre les quals la més famosa, que és d'on penja el poble de Castellfollit de la Roca. Entre els volcans que hi ha destaquen el Volcà Croscat (Que va servir de gradera i per això té un tall), el Montsacopa, al mig d'Olot, i el Volcà de Santa Margarida, a Santa Pau, que té una ermita a dalt.
El volcà Santa Margarida:.jpg)
El volcà de Santa Margarida es troba al municipi de Santa Pau ( la Garrotxa) i és un dels volcans més emblemàtics i coneguts de la zona, juntament amb el Croscat i Rocanegra.
El volcà de Santa Margarida és un volcà que ja està apagat. Fa 700 metres d'altitud i està situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.
És un dels més importants del sector, i el seu cràter avui és un prat, té uns 2000 metres de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.
Des del les oficines de turisme de la Garrotxa, concretament d’Olot, s’organitzen diverses rutes, excursions i itineraris. Molts d’ells consten d’un recorregut força extens, que en un oment o altre del camí, passa per el volcà de Santa Margarida, ja que és un punt turístic força conegut i importants de la zona volcànica d’Olot.
La Fageda d’en Jordà:
La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de Can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.
La Fageda d’en Jordà és un lloc força turístic, ja que molts turistes dediquen una estona de la seva estança a la Garrotxa per dedicar-la a passejar per la tranquil·la, bonica i calmada fageda.
El pont de Besalú:.jpg)
Tot i que se’n desconeix l’origen, el 1075 s’esmenta documentalment que havia només l’estructura bàsica del pont. Les inundacions i necessitats de defensa van obligar reformar-lo. Aquest pont està format per set arcades, que tenen una característica forma angular a causa de que el pont es recolza sobre algunes pedres del riu Fluvià. Fa 105 metres de llargada i 30 metres d'alçada si s'inclou la torre.
Durant la època medieval es va instal·lar a la torre un pagus comtal, que era un impost que s'havia de pagar si es volia creuar el riu. D'això vé que el pont tingués una reixa per impedir el pas. Durant la Guerra Civil, el pont va ser dinamitat en la retirada republicana cap a Figueres.
El pont de Besalú és molt atractiu i característic, això fa que molts turistes s’apropin al pobles i siguin clarament arrossegats fins poble de Besalú.
EL CROSCAT
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot(Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 m i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
- Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
- Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent
- Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual Fageda d'en Jordà.
El Croscat és el volcà més jove de a zona volcànica d’Olot i ell seu con volcànic és el més gran de la Península Ibèrica. Això fa que els turistes que visiten aquesta zona, vulguin visitar el Croscat.