INFORMACIÓ DE LA GARROTXA

La Garrotxa és una comarca catalana situada al nord-est de Catalunya. Pertany a la província de Girona i a la vagaria de Girona. La Garrotxa fa frontera amb 6 comarques catalanes: el Ripollès, a l’oest; Osona, al sud-oest; la Selva, al sud; el Gironès, al sud-est; el Pla de l’Estany, a l’est, i l’Alt Empordà, al nord-est. També fa frontera amb el Vallespir, una comarca que pertany a la Catalunya Nord, a França.

La Garrotxa té una població de 55.339 habitants (cens del 2009), la qual cosa la converteix en la vint-i-unena comarca més poblada de Catalunya, per davant de l’Alt Camp o el Berguedà. La Garrotxa és també la dinovena comarca en extensió, posseint 735,39 km², que representen el 2,29% del territori català. La capital de la Garrotxa és Olot, que tota sola aglutina 32.377 habitants del total (el 58,5% del total de la població). Olot és la única població de la Garrotxa de més de 3.000 habitants. 

La garrotxa és una comarca composta per 21 municipis. La gran part de la població es concentra a Olot i als seus voltants.   

                                                                                                                                                                         

POBLACIÓ HABITANTS DE
CADA MUNICIPI
ARGELAGUER 423
BESALÚ 2265
BEUDA 153
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 997
MAIÀ DE MONTCAL 378
MIERES 320
MONTAGUT I OIX 940
OLOT 32337
LES PLANES D'HOSTOLES 1809
LES PRESES 1686
RIUDAURA 429
SALES DE LLICERCA 133
SANT ANIOL DE FINESTRES 306
SANT FELIU DE PALLEROLS 1335
SANT FERRIOL 205
SANT JAUME DE LLIERCA 794
SANT JOAN LES FONTS 2697
SANTA PAU 1567
TORTELLÀ 749
LA VALL D'EN BAS 2680
LA VALL DE BIANYA 1304

 

ETIMOLOGIA DEL MOT "GARROTXA"

El nom Garrotxa pot provenir de l’arrel llatina garr-, que vol dir garric o garriga, que són un tipus de plantes que tenen una fulla dura. També pot provenir del mot “rotxa”, que vol dir roca en mossàrab. Tot i això, “Garrotxa” vol dir terra aspra, rugosa, trencada, abrupta, segurament a causa del relleu muntanyós i escarpat.

En canvi, el nom de la capital, Olot, es creu que pot provenir de la paraula Ollot, que seria el despectiu de la paraula Olla i faria referència al fet que Olot està envoltat per muntanyes. 

El nom de Castellfollit de la Roca prové de la forma de la cinglera on està situat el poble, ja que té forma de fortalesa i alhora semblen fulles allargades. També hi ha teories en que es diu que prové del Castell de Castellfollit, i el mot -follit que vingui de "laminat", o sigui, que estigui construit amb làmines de pissarra. Posteriorment es va afegir "de la Roca" per diferenciar-lo dels diferents municipis amb el mateix nom a Catalunya.

 

HISTÒRIA DE LA GARROTXA

La Garrotxa és una comarca que està poblada des de la prehistòria, concretament, es tenen indicis de població neolítica a la cova dels Ermitons de Sadernes, al terme municipal de Sales de Llierca. Tot i això, les excavacions han estat escasses, per tant es coneix molt poc sobre aquesta època a la garrotxa. A l’edat dels Metalls tot indica que la Garrotxa estava més poblada, ja que s’han trobat sepulcres d’aquesta edat, com ara la cova del Bisbe, també a Sales de Llierca. Durant l’època iber, hi va haver diversos poblats a pobles com Mieres i Besalú. De fet, s’ha descobert un plom a Empúries que parlava dels Olossitani, un poble que habitava a la Garrotxa. La Garrotxa també va ser habitada per els romans, i hi ha diverses viles amb ruïnes romanes, com ara Besalú, on hi havia un petit poblet a Can Ring.
La Garrotxa va pertànyer durant un temps als visigots, i aquesta època es va caracteritzar per el despoblament de les viles romanes i per el retorn al camp. Quan els àrabs van envair la península, la Garrotxa va passar a pertànyer a la marca hispànica. Llavors, gran part de la Garrotxa formava part del Comtat de Besalú, tot i que algunes parts pertanyien al Comtat de Girona. A la vall d’en Bas, es va constituir el Vescomtat de Bas.
Al 1427 i també al 1428 hi va haver dos terratrèmols que varen destruir completament la comarca. Això va coincidir justament amb la Guerra dels Remences, que va afectar molt fort la comarca, sobretot Olot per la seva importància en aquells temps. Olot va ser saquejada durant diverses vegades i ocupada per les tropes de la generalitat a causa d’això. Tots aquests fets sumats van provocar el retrocés més gran de població a la Garrotxa
Durant la Guerra dels Segadors, hi va haver diverses batalles a la Garrotxa. Olot primer estava al bàndol francès, però pels volts de l’any 1657 les tropes hispàniques van ocupar Olot i el Governador de Castellfollit els va entregar el castell de Castellfollit. Llavors les tropes hispàniques van marxar en direcció a La Seu d’Urgell. Mentre passava això, les tropes catalano-franceses van ocupar Olot i van posar setge al castell de Castellfollit. El setge es va interrompre quan des de Girona Francisco de Orozco va fer caure les seves tropes sobre els assetjadors. Va ser una dura derrota pels exèrcits catalano-francesos. 
Durant la Guerra de successió, la Garrotxa es va alçar a favor de Carles d’Àustria, com la resta de Catalunya. La ciutat, a diferència d’Osona i la seva capital, no va patir gaire repressió després, a part de la postguerra generalitzada a tot el país.

Al segle XIX a Olot va sorgir una important indústria tèxtil, aprofitant l’aigua del Fluvià. Va ser llavors quan van començar a construir-se les cases modernistes que hi ha actualment al centre d’Olot. També es va construir la plaça de Toros, que no s’utilitza des del 2005.
Durant la Guerra Civil, les tropes franquistes van ocupar la Vall d’en Bas el 6 de febrer del 1939 i van entrar a Olot per l’estació el dia següent. Es van dirigir cap a Sant Joan les Fonts mentre l’aviació Italiana bombardejava les files de refugiats que fugien cap a França.
 

La Garrotxa, a diferència de moltes comarques, no s’ha creat cap escut ni bandera oficials, però la gran majoria de pobles i municipis tenen un escut i una bandera:

Escuts i Banderes de la Garrotxa

/album/fotogaleria-la-garrotxa/argelaguer-png/ /album/fotogaleria-la-garrotxa/argelaguer-bandera-png/

CLIMA DE LA GARROTXA

El clima de la Garrotxa és Mediterrani, com a la resta de Catalunya.. És una comarca molt plujosa, on anualment els valors mitjans són d’entre 850 mm a 1100 mm, donant-se els màxims a les serralades de l’Alta Garrotxa. L’estació més seca de l’any és l’hivern, amb els seus pics al gener i al febrer, i la resta de l’any és força igualat, amb temperatures moderades, a la resta de la comarca.. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 7 ºC, però que fàcilment baixen dels 0ºC quan glaça; mentre que els estius són temperats i suaus, entre 17 °C i 22 ºC, però que evidentment poden superar-los quan hi ha onades de calor.

El mes més plujós de l’any a la Garrotxa és el maig amb força diferència, mentre que els mesos en que plou menys són els de hivern, destacant el febrer per sota de tots. També al juliol les precipitacions són reduïdes.

DEMOGRAFIA DE LA GARROTXA

La Garrotxa, com a gariabé tots els casos, té una població on predominen les dones, sobretot en la gent més gran. La població sembla que es rejoveneix, una dada molt positiva, segurament per l'impacte de la immigració. El grup més nombrós és el de gent d'entre 30 i 40 anys, força jove.

Demografia de la Garrotxa

La Vall d'en Bas

La Vall d'en Bas
La Vall d'en Bas havia superat els 5400 habitants el 1857 (Suma de les diferents poblacions que integren aquest municipi). Però actualment en té uns 2800, la qual cosa vol dir que fa cent cinquanta anys tenia gairabé el doble de població.

La Vall de Bianya

La Vall de Bianya
La Vall de Bianya havia arribat a tenir casi 2900 habitants el 1857, com casi tota la Garrotxa era quan estava més poblada. Però en va anar perdent i actualment en té uns 1300.